Dues Roses, Josep Carner

Analisi literari: Dues Roses de Josep Carner

 
Josep Carner (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970), va ser un poeta,periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
 

Té dues roses que sabran guarnir 10

l’ona vaga, lleugera del teu si, 10

                                     tu que a l’amor provoques. 6 A                        (3)

T’en vas cap al brogit, poruga d’un desert. 12 B

Pren les poncelles roges que t’he ofert. 10 B

             Recorda, quan veuràs que s’han obert, 10 B        (6)

les nostres dues boques.

6

A

Ell (el jo poètic) dóna dues roses a la seva amada, perquè li fàçin goig, ja que ella es una dona molt bonica.

També li dóna les dues roses perquè  es recordi d’ell, ja que al quart vers diu que se’n va de un lloc tranquil, com pot ser un poble, a una ciutat,  que es un lloc amb molt de soroll.

Al final del poema diu que  quan vegi que las poncelles s’han obert, que recordi com es besaven ells dos.

Comentari Els llibre fantastics voladors

Director: William Joyce i Brandon Oldenburg

Guió: William Joyce

Productor: Alissa M. Kantrow , Lampton Enochs i Trish Farnsworth-Smith

Música: John Hunter

Any de producció i nacionalitat: 2011 USA

Duració: 15 min 8s

El protagonista d'aquest curtmetratge estava escrivint un llibre al balcó, a la seva llar, fins que va arribar un huracà. Es va emportar tot el seu treball i fins i tot a ell mateix. Arrossegat per aquella tempesta, va arribar a un camp on  havien anat a parar tots els llibres, i on va viure durant molts anys.  Hi va estar fins que va acabar d'escriure el seu propi llibre, quan ja era vell. Aquest llibre també va cobrar vida, ell se'n va anar i el seu llibre va acabar en mans de una nena.

Els dibuixos i les animacions estan fetes en tres dimensions. La música i el color dels personatges, depenen de l'estat en que estiguin, són una part molt important ja que no hi ha diàleg.

Crec que vol dir que les coses s'han de fer bé i amb il·lusió. És igual quant temps es trigui a fer-les, ja que el protagonista ha trigat gairebé tota la seva vida a escriure el seu llibre.

També m'ha fet la impressió que volia dir que si llegeixes llibres et poden transporten a altres mons i viure histories que et poden fer feliç.

Assatjament escolar

                                       Bullying

 Jo mai he viscut una cas de bullying, ni he conegut ningú que l'hagi , però suposo que crec que sé perquè es fa. 

 Tot sol començar quan un "líder" del grup (a tots els grups n'hi ha un) molesta algú del grup. Com que es el lider, els demès es fiquen també amb ell, els arrossega(hi va coma) per dir ho de alguna manera. L'altre, la víctima, sol tenir un amic o uns quants, i si els veuen junts, també es poden arribar a ficar amb ell. 

 Així pot arribar a durà anys, i crear traumes. S'han donat casos de gent que a arribat fins al suïcidi, i altres que se han auto lesionat. Els que s'autolesionen sol ser perquè plorar, ja no els fa res. No es poden desfogar-se plorant i utilitzant l'auto lesió com a castig i com a medi per desfogares. 

 No entenc perquè es fa. No es demostra res amb això, només que sé és mala persona.

Accents perduts

En aquesta imatge es veu clarament, com al cartell on posa "Cornella", deuria de posar un accent a l' "A", escribint-se Cornellà.

Aquesta imatge es treta de google maps, es troba al Carrer Cornellà Modern, numero 15.

L’ HOME DEL MILIÓ DE DÒLARS SALVA EL CONTINENT AFRICA

El famós multimilionari Óscar Simarro ha donat un milió de dòlars destinats a acabar amb la fam al continent Sud-africà en aquestes festes tant senyalades.

Óscar Simarro és un nom que tots els habitants del continent Sud-africà recordaran ja que, gracies a ell, s'ha eradicat la fam durant com a mínim un any a Sud-àfrica.

El generós home del milió de dòlars, va surti un dilluns normal i corrent per la tarde a fer un volt.
Al passar per la plaça del mercat, va passar per al costat de un home cec,que venia butlletes de loteria, en va comprar una, el que queda d’història es pot imaginar fàcilment.

Va surti guanyador de la fascinant xifra d'un milió de dòlars, i el que es mes fascinant encara, ha donat aquest milió de dòlars per eradicar la fam al món.


 

Opinio personal

Dificultat: Aquest treball ha sigut dificil per mi, ja que he tingut que llegir el diari, per poder saber com he de redactar mes o menys la noticia.

Que he apres?: he apres a redactar una noticia d'una forma ordenada, y amb les paraules adients.

Com Robar Amb Estil 

Aquell dia quan em vaig despertar, eren les sis del de mati, jo era a França, i com ja era normal vaig sortir a entrenar. El dia era clar, no hi havia cap núvol, però, feia fred, i el terra era humit i per tant, era costos corre, escalar i saltar per tota la ciutat.

Soc un agent infiltrat a una banda de lladres molt àgils i ràpids que, van volant entre els sostres dels edificis com gats. El meu cap hem va, encomanar la missió d'infiltrar me a la banda i que el advertís de el pròxim delit.

La banda estava format per cinc persones, el millor saltant pels terrats era el cap, era molt estricta en el tema de l'esport. Vaig estar dos anys entrenat per poder infiltrar-me a la banda.

El cap de la banda va ser un gran atleta, per tant era el millor de nosaltres. Teníem noms en clau: Tango, Aranya, Toro Sentat, Coet i jo,
Seif.

Aquell mateix matí el cap, Toro Sentat, ens va convocar a tots i ens va explicar que, el proxim cop, seria a Pascal, un multimillonari que va aconseguir la seva riquesa a causa del trafic de drogues.

Aquella mateixa nit, a las deu i mitga, eram al terrat de la seva mansio. Nomes arribar jo, els meus companys van començar a corre deixanme darrera. Van començar a sonar alarmes i ells van marxa sense mi.
Que havia passat? Perquè van marxa, deixanme a mi darrera?

Dificultat: És un treball dificl per mi, ja que he de narrar un relat, en molt poques linies.

Que he apres?: He apres a expresarme en poques paraules.

MICRORELAT

                                                 Com Robar Amb Estil 

Aquell dia quan em vaig despertar, eren les sis del de mati, jo era a França, i com ja era normal vaig sortir a entrenar. El dia era clar, no hi havia cap núvol, però, feia fred, i el terra era humit i per tant, era costos corre, escalar i saltar per tota la ciutat. Soc un agent infiltrat a una banda de lladres molt àgils i ràpids que, van volant entre els sostres dels edificis com gats. El meu cap hem va, encomanar la missió d'infiltrar me a la banda i que el advertís de el pròxim delit. La banda estava format per cinc persones, el millor saltant pels terrats era el cap, era molt estricta en el tema de l'esport. Vaig estar dos anys entrenat per poder infiltrar-me a la banda. El cap de la banda va ser un gran atleta, per tant era el millor de nosaltres. Teníem noms en clau: Tango, Aranya, Toro Sentat, Coet i jo, Seif. Aquell mateix matí el cap, Toro Sentat, ens va convocar a tots i ens va explicar que, el proxim cop, seria a Pascal, un multimillonari que va aconseguir la seva riquesa a causa del trafic de drogues. Aquella mateixa nit, a las deu i mitga, eram al terrat de la seva mansio. Nomes arribar jo, els meus companys van començar a corre deixanme darrera. Van començar a sonar alarmes i ells van marxa sense mi. Que havia passat? Perquè van marxa, deixanme a mi darrera?

Que m'agrada i que no m'agrada

que m'agrada i que no m'agrada on PhotoPeach