Dues Roses, Josep Carner

Analisi literari: Dues Roses de Josep Carner

 
Josep Carner (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970), va ser un poeta,periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
 

Té dues roses que sabran guarnir 10

l’ona vaga, lleugera del teu si, 10

                                     tu que a l’amor provoques. 6 A                        (3)

T’en vas cap al brogit, poruga d’un desert. 12 B

Pren les poncelles roges que t’he ofert. 10 B

             Recorda, quan veuràs que s’han obert, 10 B        (6)

les nostres dues boques.

6

A

Ell (el jo poètic) dóna dues roses a la seva amada, perquè li fàçin goig, ja que ella es una dona molt bonica.

També li dóna les dues roses perquè  es recordi d’ell, ja que al quart vers diu que se’n va de un lloc tranquil, com pot ser un poble, a una ciutat,  que es un lloc amb molt de soroll.

Al final del poema diu que  quan vegi que las poncelles s’han obert, que recordi com es besaven ells dos.